Oferta educativa 2013-2014

Ha sortit publicada l'oferta educativa per al pròxim curs 2013-2014. El document, que podeu consultar aquí o clicant damunt la imatge, inclou informació sobre el procés i el calendari d'admissió dels diferents ensenyaments, així com el directori dels centres educatius de les Illes Balears.


Encara no hi ha cap comentari

Jornades d'atenció primerenca

 
 
 
S'entén per Atenció Primerenca el conjunt d'intervencions adreçades a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i a l'entorn, que tenen com a objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament o que corren el risc de patir-ne. Aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat de l'infant, han de ser planificades per un equip de professionals d'orientació interdisciplinària o transdisciplinària.[Llibre blanc de l'Atenció Precoç GAT, 2000. Página 13] 
 
Aquesta tasca assistencial, realitzada pels professionals dels Equips Interdisciplinars, incideix simultàniament sobre els àmbits sanitari, social i educatiu, i va dirigida als nens i al seu entorn familiar i social.

Una de les característiques definitòries de l’AP és la globalitat de l’atenció:
Globalitat respecte al nin subjecte d’atenció, considerant-lo en les diferents dimensions del seu creixement: afectiu, relacional, intel•lectual i motriu.
.
Per tant, la tasca assistencial no es limita al dèficit específic sinó que s’obri a una concepció àmplia d’intervenció que té en compte la globalitat del subjecte.


El centre de desenvolupament infantil CREIX organitza de forma gratuïta unes jornades sobre atenció primerenca adreçades tant a professionals de l'educació com a famílies i estudiants. 

Podeu trobar més informació al següent enllaç:
Atenció primerenca 

 
Encara no hi ha cap comentari

OFICINA INFOJOVE



El Centre Balear d'Informació i Documentació per a la Joventut (CBIDJ), adscrit a la Direcció General de Joventut de la Conselleria d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, és el representant de la comunitat autònoma de les Illes Balears en les tasques de coordinació, col·laboració i cooperació amb tots els serveis que integren la Xarxa Balear de Serveis d'Informació Jove.

Els objectius primordials del CBIDJ són els d'informar, orientar, assessorar i investigar sobre tots els temes que puguin ser d'interès per a la joventut.
Quines funcions té? A més de coordinar tots els serveis d'Informació Jove integrats a la Xarxa Balear, el Centre Balear d'Informació i Documentació per a la Joventut (CBIDJ) té les funcions següents:
a) Representar les Illes Balears en les relacions de col·laboració, coordinació i cooperació que s'estableixin amb organismes similars de les distintes administracions públiques.
b) Promoure la creació de nous serveis d'informació.
c) Prestar assessorament sobre la creació de nous serveis.
d) Promoure la creació i l'avaluació d'espais comuns de la Xarxa Balear d'Informació Jove.
e) Col·laborar amb els serveis d'informació quant a l'aportació de material de consulta i publicacions.
f) Formar i reciclar el personal informador de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
g) Promoure i coordinar, si pertoca, l'edició de publicacions de tipus informatiu que siguin d'interès per als joves en general.
h) Promoure dins la Xarxa Balear d'Informació Jove el desenvolupament de les noves tecnologies informàtiques i l'aplicació d'aquestes, per a la millora de la qualitat de la informació i la seva major difusió als joves.
i ) Analitzar, estudiar i resoldre les qüestions que afectin els serveis d'Informació Jove.
j) Cooperar amb les distintes administracions públiques i els organismes, nacionals o internacionals, dedicats a tasques informatives i documentals.
k) Cooperar amb les distintes entitats i associacions que duguin a terme programes relacionats amb els joves i, molt especialment, amb els joves més desfavorits.
l) Vetllar pel compliment de les normes aplicables als serveis d'Informació Jove.
Encara no hi ha cap comentari

Curs sobre TDAH a la UIB

 Enguany es farà la viutena edició del 


"CURS SOBRE TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ
I HIPERACTIVITAT I MANEIG DE CONDUCTES PROBLEMA EN INFANTS"

Aquest curs es durà a terme els dies 16 i 23 de febrer a l'edifici Sa Riera, i té com a objectius:
• Aprendre a identificar i conèixer les pautes educatives necessàries en la intervenció en TDAH.
• Conceptualitzar i entendre la lògica del tractament de TDAH.
• Reduir els conflictes diaris en el centre educatiu que distorsionen l’ambient escolar.
• Aprendre procediments de control del comportament dels infants.
• Augmentar les conductes socialment acceptades dels infants i afavorir la seva integració.

Els interessats que vulguin més informació sobre el curs poden fer la inscripció a Sa Riera. 

Per a més informació:

Curs TDAH





Encara no hi ha cap comentari

Sobre l'adolescència


                                       
                      

L'ADOLESCÈNCIA
 
- Adolescència: període dels 12 als 18 anys. Adolescent: aquella persona que està entre la infància i la joventut. L’adolescent sent aquesta incertesa per identificar-se com un nin o jove, el que li produeix ansietat.


L’adolescència ha estat presentada com una època d’immaduresa on es cerca la maduresa.

 

Un dels objectius dels educadors ( pares i professors) és conèixer aquesta etapa tan important de la vida humana, per a poder desenvolupar actituds positives.

 

El coneixement de l’adolescent és difícil perquè és una edat tancada, secreta que evita les preguntes o proporciona respostes amb poca credibilitat, és una edat canviant.

 

El coneixement per part dels pares serà millor dins un clima de confiança i respecte mutuu.

 

No hi ha adolescència sense grup, sense amics. El grup es converteix en l’escena de proves i assajos.

 

Les dificultats d’adaptació s’expressaran mitjançant el conflicte amb la família, estils de vida no integrats i actuacions arriscades. Sentiments intensos i contradictoris.

 

No existeix problema adolescent, sinó, problemes d’adults amb els seus adolescents. Les relacions amb els adults que els envolten i les vivències derivades d’aquesta relació són bona part del que són com adolescents.

 

Els adolescents, quan estan tristos, ho estan més que un adult.
 Els adolescents tenen una forta necessitat de sentir-se especials i això explica perquè a vegades poden considerar desitjables determinats problemes: drogadiccions, sexe insegur, alcohol…

L’adolescència és un temps de dubtes, desequilibri, exaltació emocional, adaptacions, però sobretot, de reptes.
Encara no hi ha cap comentari

Bon Nadal!

Des del departament de suport del CC Montision esperam que passeu unes bones festes de Nadal!



Com a darrera entrada de l'any vos regalarem aquesta recepta nadalenca tan dolça, esper que vos agradin!


Brownies de chocolate especial Navidad

brownie navidad Brownies de chocolate especial NavidadSi ya le tienes cogido el truco a la receta de los brownies de chocolate, estas fiestas no tienes por qué temer a fracasar con alguna receta casera de dulces navideños. Prepara esos brownies que te salen tan bien y dales un toque festivo añadiendo algunos elementos decorativos. Puedes usar glaseados, mazapán, perlas…
  • 120 gr. de chocolate para postres
  • 115 gr. de mantequilla sin sal a temperatura ambiente
  • 200 gr. de azúcar blanca
  • 1 cucharadita de extracto de vainilla
  • 2 huevos L
  • 95 gr. de harina de trigo
  • una pizca de sal
  • +90 gr. de chocolate para postres
  • 80 ml. de nata para montar
  • +1 cucharada de mantequilla sin sal

Preparación:

1. Derretimos la mantequilla y vertemos el chocolate picado para fundirlo. Si es necesario, damos un golpe de calor al fuego en el microondas. Añadimos el azúcar y disolvemos. A continuación, agregamos el extracto de vainilla y los huevos, uno a uno, batiéndolos bien conforme vamos añadiéndolos a la masa. Por último, agregamos la harina y la salen forma de lluvia para integrarla mejor en la masa.
2. Vertemos la mezcla en un molde engrasado y enharinado e introducimos en el horno a 165 grados durante unos 25 minutos o hasta que al insertar un palillo en el centro de los brownies éste salga con un poco de humedad. Retiramos los brownies del horno y los dejamos enfriar sobre una rejilla.
3. Preparamos el ganaché de chocolate. Derretimos el chocolate picado, la nata y la mantequilla en un cazo al baño María o a fuego suave. Retiramos del fuego y dejamos enfriar a temperatura ambiente. Luego lo extendemos sobre los brownies, ayudándonos de una manga pastelera con punta estrellada.
4. Decoramos los brownies con perlas o motivos navideños, los cuales podemos hacer con mazapán coloreado.



Encara no hi ha cap comentari

Conferència "La UIB amb tu": podem ser més creatius?




El nostre centre participa en les xerrades i conferències de divulgació científica que organitza la UIB amb una xerrada molt interessant sobre la creativitat per als alumnes de 4t d'ESO a càrrec de  Rosabel Rodríguez, professora titular de la UIB. 

Aquesta conferència tindrà lloc dia 14 de desembre a la nostra escola, de 10:00 a 12:00. 

L'estructura de la conferència serà:

- Què és la creativitat?
- Per què és important tenir i utilitzar bé la nostra creativitat?
- Què podem fer per millorar la nostra creativitat?

El terme creativitat és un neologisme procedent de la paraula anglesa creativity, que vol dir produir alguna cosa del no res.

És a partir del 1950 quan la psicologia comença a interessar-se per l´estudi de la creativitat i el paper que té dins els processos cognitius de la ment i la conducta humana.

Nombrosos investigadors des de diversos camps, psicològic, artístic, neurològic...han estat estudiant la creativitat i continuen interessant-se per ella. Han sorgit multitud de definicions, que varien en algun o altre aspecte, segons el postulat que es defensi. Hi ha teories que relacionen la creativitat amb la intel·ligència, altres amb la personalitat. N´hi ha que qüestionen que la creativitat sigui educable, entenent-la més com a una qualitat innata de la persona, n´hi ha que troben determinant el factor contextual de l´individu per a que es doni amb més o menys grau, n´hi ha que pensen que la creativitat pateix oscil·lacions al llarg de la vida d´una mateixa persona, n´hi ha que defensen la creativitat universal(creativitat en tots els camps), enfront d´altres que  entenen la creativitat lligada a un camp concret (artístic, matemàtic...,etc. 



Encara no hi ha cap comentari

Com ajudar a estudiar als vostres fills


Consells per ajudar a estudiar als vostres fills



Quines coses sempre hem de saber sobre els estudis dels nostres fills?
- La data dels exàmens
- Les assignatures que els resulten fàcils i quines no, la seva opinió de l'escola i els mestres, i com se senten i desenvolupen dins del seu grup escolar són coses que vostè sempre hauria de saber.
- De vital importància resulta estar al tant de les relacions del seu fill amb altres alumnes i professors.
- Per estar al corrent del seu acompliment escolar és imprescindible el contacte freqüent amb l'escola o centre d'ensenyament, participar en totes les reunions que es convoquin i contactar.
Premiar els bons resultats
A l'hora de premiar l'esforç i assoliments del nin en els estudis, hem de ser ben acurats que mitjà usem per a això. En moltes ocasions el nen prefereix l'aprovació verbal que qualsevol obsequi material.
Quins resultats i actituds premiar?
- L'esforç: Aprenguem a premiar més l'esforç realitzat per aconseguir un resultat que el propi resultat. Si a pesar estudiar, fer tots els seus deures, complir totes les tasques s'obté una mala qualificació, no hem de castigar al nin i si buscar entre tots dos què va ser el que va provocar aquest resultat, i animar-ho perquè deixi de sentir-se malament.
- Valorar els progressos: Premiem cada avanç que aconsegueixin els nostres fills per mínim que aquests siguin.

COM AJUDAR A ESTUDIAR

Hem de proporcionar-los un lloc d'estudi tranquil i silenciós.
- Ha d'estar ordenat i amb els materials d'estudi a mà.
- Ha de tenir bona il·luminació, preferint la llum natural i disposant l'artificial de manera que no hi hagi un  clar contrast llum-foscor i que entri pel costat oposat a la mà amb la qual escriguin. Per l'esquerra si són destres, per la dreta si són esquerrans.
- Hem de ventilar uns minuts després de cada hora o hora i mitja d'estudi.
- La taula i la cadira han d'estar situades de manera que la posició de la seva esquena sigui adequada: recta i recolzada.
És convenient que estudiïn sempre en el mateix lloc i que tinguin el seu horari d'estudi.

TÈCNIQUES D'ESTUDI

- EXPLORACIÓ. És important fer una primera lectura ràpida del text per captar l'estructura i les idees fonamentals.
- LECTURA. La següent fase és una lectura en profunditat, comprensiva. En ella han de comprendre cadascuna de les paraules i idees del text.
- SUBRATLLAR. Ressaltarem aquelles paraules fonamentals, no és recomanable que siguin frases completes, el subratllat perd així el seu valor visual.
- ESQUEMATITZAR. Aquí comença l'elaboració del material que cal aprendre. Ha de ser escarit i permetre, en un cop de vista captar l'estructura del material i les idees rellevants del mateix.
- RESUMIR. Amb les seves pròpies paraules, el nen ha d'expressar el que ha llegit.
- RETENIR. Es pot memoritzar per repetició però el que realment assenta la informació en la memòria a llarg termini és, de nou, l'elaboració. D'aquí la importància de proporcionar-los trucs o “normes mnemotècniques”. Amb elles aprenen a organitzar la informació de manera que faciliti la seva retenció en la memòria.
- REPASSAR. Per evitar l'oblit, és fonamental anar fent repassos de manera periòdica per a això, òbviament cal tenir una planificació de l'estudi. Als dos dies del primer estudi, cal fer un repàs; passats 4 dies, un altre; a la setmana, un altre… i així fins al moment de l'examen.



CC Monti Sion (Pollença)
Encara no hi ha cap comentari

La UIB amb tu

La UIB posa en marxa el programa "La UIB amb tu", adreçat a estudiants de 4t d'ESO i Batxillerat, proposant diverses conferències i xerrades amb experts de diferents faculats sobre aspectes que poden orientar als joves en la tria dels seus estudis universitaris.



Podeu trobar més informació en la web de la UIB:

http://lauibambtu.uib.es/Mallorca/visita/divulgacio/conferencies/
Encara no hi ha cap comentari

Funcions d'un orientador

En Jesus Jarque ens presenta de manera esquemàtica i resumida quines són les funcions d'un orientador o orientadora dins un centre educatiu al seu bloc "familia y cole"

http://familiaycole.com/2012/10/04/las-funciones-del-orientador/

LOS ORIENTADORES DE INFANTIL Y PRIMARIA EN ESPAÑA
Me voy a centrar en los profesionales que trabajan en la etapa de Infantil y Primaria. Para los lectores que no sean de España seguro que les llama la atención este dato, pero es así: la orientación está organizada de diferente forma según la región en la que se ubica y en nuestro país tenemos 17.
Profesionales externos a los centros
En muchas comunidades los orientadores y orientadoras pertenecen a unas estructuras externas a los centros que reciben diferentes nombres: Equipos Psicopedagógicos, Equipos de orientación educativa y un largo etcétera de siglas. Los orientadores forman parte de un equipo de profesionales entre los que se encuentran trabajadores sociales, logopedas e incluso en algún caso, fisioterapeutas.
En algunas comunidades, existen equipos más específicos como los Equipos de Atención Temprana, centrados en la edad de 0 a 5 años o Equipos Específicos en función de los déficit: motóricos, autistas, etc.
Este es el modelo, a día de hoy, de comunidades autónomas como Madrid, Extremadura, Andalucía, Valencia, Cataluña, Castilla y León, Murcia, Canarias, etc.
Mis comienzos como orientador en Infantil y Primaria fueron precisamente en los Equipos de Orientación Educativa y Psicopedagógica: EOEPs
En este tipo de organización los orientadores y orientadoras atienden a varios centros a la vez que visitan con regularidad, desde una o dos veces a la semana, a una vez cada tres o cuatro semanas.
Profesionales integrados en los centros
En otras comunidades, como País Vasco, Navarra, Galicia y en la mía, Castilla-La Mancha, los orientadores estamos integrados en los centros y normalmente atendemos uno o compartimos nuestra labor con un segundo colegio. Similar a lo que ocurre desde hace años con los orientadores que trabajan en Educación Secundaria.
Cada comunidad de las anteriores que he nombrado tiene su peculiaridad pero, si no me equivoco, es así como está organizada la orientación en esta etapa.
PERFIL PROFESIONAL
En España, los orientadores y orientadoras provienen de diferente formación académica inicial: licenciados en pedagogía, licenciados en psicopedagogía o licenciados en psicología.
Actualmente, los orientadores técnicamente somos profesores de educación secundaria de la especialidad de orientación educativa.
LAS FUNCIONES DE UN ORIENTADOR
Lo anteriormente expuesto considero que es lo más objetivo posible. Reconozco que no he estudiado los 17 modelos de orientación que existen en España, pero a grosso modo es así como está organizada en la etapa de Infantil y Primaria.
Respecto a las funciones advierto que os expongo mi punto de vista de lo que debe ser un orientador en Infantil y Primaria, respetando lo que dice la ley, pero si queréis conocer lo que la normativa especifica, tendréis que buscar las 17 leyes que regulen la orientación en cada región española.
1. Identificar necesidades educativas
La principal función de los orientadores en esta etapa (ya he advertido que es mi punto de vista) es identificar necesidades educativas: en el centro, aulas y en alumnos en concreto.
No hacemos diagnósticos clínicos (aunque los pongamos “en bandeja” a los que deberían hacerlo), tenemos la exclusiva de detectar y “certificar” necesidades educativas en general y específicas de apoyo y especiales en particular.
Y para eso realizamos la evaluación psicopedagógica, compartida con otros profesionales, pero que finalmente “firmamos” los orientadores.
Esta es nuestra principal labor, al menos es la mía. Algún compañero se han quejado alguna vez de que dedica mucho tiempo a realizar evaluación psicopedagógica ¡! Es como si un taxista dijera que dedica mucho tiempo a conducir. Nadie puede (nadie debería)  hacer por nosotros.
Otro día hablaré de evaluación psicopedagógica…
2. Asesoramiento psicopedagógico a los profesores
La segunda función que desempeñamos es el asesoramiento psicopedagógico a los equipos directivos y profesores. Se supone que nuestra formación y cualificación nos capacita para ello.
Asesorar psicopedagógicamente implica ofrecer criterios, pautas, fundamentos, recursos… pedagógicos y psicológicos, repito: pedagógicos y psicológicos, no podemos ofrecer otros criterios. Esos criterios sirven para que se tomen las decisiones oportunas.
No señalamos la dirección a seguir: aportamos información para que se tomen las decisiones ya que en último término, los orientadores no tenemos un “poder ejecutivo”.
Sobre este tema, la incidencia que tiene realmente nuestro asesoramiento, sobre las cuestiones que no deberían pedirnos asesoramiento y nos piden y cuestiones que deberían pedirlo y nunca lo han pedido… hablaremos otro día.
3. Asesoramiento a las familias en su labor educativa
El apoyo a las familias y el asesoramiento en su labor educativa es otra función profesional de primer orden. Atender a las familias, asesorarles, proporcionales apoyo forma parte del núcleo de nuestra profesión. La atención a las familias con hijos con necesidades educativas especiales debe ser prioritaria por las implicaciones educativas y sobre todo emocionales que esto conlleva.
Las familias nunca deberían quejarse de que no somos accesibles o de que ponemos impedimentos a recibirlos y atenderlos…
4. Coordinación con otros recursos
La cuarta  que tenemos los orientadores es la de coordinación de recursos internos y sobre todo, externos a los centros.
Hasta ahora hemos venido disfrutando de cierta “libertad y autonomía de movimiento”, lo que nos permite conocer recursos y contactar con ellos.
La coordinación con servicios médicos, como pediatras, unidades de salud mental infantil, neuropediatras, con los servicios sociales y con otros recursos de la comunidad forma parte de nuestra labor.
Coordinación no supone realizar inútiles reuniones donde se pierde el tiempo (y el dinero, porque ese tiempo nos lo pagan los ciudadanos), sino repartir y compartir objetivos, información… y ya tengo experiencia de hacer eso de una forma excelente sin ni siquiera vernos las caras.
Esta es mi visión de lo que debe ser un orientador u orientadora
5. Formación continua
No podemos desempeñar esas funciones si no realizamos un esfuerzo de formación continua. Los orientadores y orientadoras estamos obligados a seguir estudiando, a estar al día de cuestiones psicopedagógicas, de formarnos con la fórmula que cada uno considere más adecuada, pero no perder el tren del conocimiento. Hay ciertas cuestiones de las que no podemos “saber de oídas”.
CONCLUSIÓN
Recopilando, los profesionales de la orientación en Infantil y Primaria tenemos cinco líneas de acción o funciones que son:
  1. Identificar necesidades educativas
  2. Asesoramiento psicopedagógico a los profesores
  3. Asesoramiento a las familias en su labor educativa
  4. Coordinación con otros recursos
  5. Formación continua
Considero que mientras haya familias que necesitan atención, niños que esperan ser evaluados o cuestiones que requieren asesoramiento, no podemos priorizar otras tareas y actividades. Esta es mi visión de lo que debe ser el profesional de la orientación.
www.jesusjarque.com